És la força de la gent - Tsunami Democràtic

Lletra/

Som la gent que no es resigna,
la que mai no desespera,
som tossuts, som insistents,
quan tot és tan urgent,
la resposta som nosaltres,
gota a gota, creix l’onada,
fins a fer-se gran com un tsunami,
de la gent que ha vençut la por
i desitja un món millor.

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent,
obre els ulls i surt de casa,
baixem tots fins a la plaça,
res no ens podrà parar,
ara toca guanyar,
si ets amb mi, tinc esperança,
gota a gota fem l’onada,
que inundi el pla i fins a la muntanya
d’un sol clam
justícia i llibertat,
som aquí i estem alçats.

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps,
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent…

És la força de la gent,
que ja no és indiferent.

És la força de la gent,
que canvia el curs del temps,
avançant contra corrent.

És la força de la gent, de la gent, de la gent,
no em preguntis el perquè podem,
no em preguntis el perquè avancem.

És la força de la gent,
ara o mai, és el moment,

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps,
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent,
avançant contra corrent,
qui canvia el curs del temps,
quan no es pot ser indiferent,
no hi ha res que ens faci por,
doncs veiem clar l’horitzó,
ben segur hi arribarem.

És la força de la gent…

Parlament Europeu

La pàgina del Parlament Europeu en Català

 

Joves del 14-O: “Ens legitima haver vist que amb pacifisme no s’arriba enlloc”

Calçat esportiu, casc, ulleres antiimpacte, tapaboques i una motxilla amb aigua, menjar i una altra muda de roba. Són els elements bàsics que el jovent ha utilitzat aquests dies per enfrontar-se a la policia sense exposar massa la seva identitat i integritat física. 

El Món entrevista dos joves que van participar en la "Batalla d'Urquinaona"

Joves del 14-O

Distribució d'Eurodiputats

Síndrome Sherwood als carrers de Barcelona?

"Volem parlar ara de la síndrome de Sherwood, un treball de qui va ser número dos dels Mossos d'Esquadra, David Piqué, per un màster de Seguretat. Va parlar de les manifestacions i de les protestes, posant d'exemple les protestes d'ocupes", ha introduït el presentador, a més de denunciar que aquest model "esdevé totalment aplicable a les situacions més pròximes".

Tot seguit, ha donat pas a un vídeo on es relataven els fets, acompanyats d'imatges, de la manera següent:

"Si la concentració o manifestació no es preveu prou violenta es pot arribar a provocar una mica amb detencions poc justificades per escalfar l'ambient. També es poden fer batudes preventives. La batuda estarà especialment mal feta i amb tracte humiliant per encendre més els ànims", han indicat.

"Quan algun grup descontrolat comença les accions violentes, les unitats de policia ni es mouen. I quan la violència comença a ser generalitzada, l'actuació policial es retarda deliberadament, fins que els danys causats són inacceptables. La conseqüència previsible és que acabarà amb una batalla campal", han afegit.

"És llavors quan hi ha les càrregues policials, que en cap moment volen ser dissuasòries. No es dissimula. Es va directament contra els manifestants i se'ls ataca amb prou velocitat perquè no tinguin temps de fugir i es provoqui un enfrontament físic", relata la televisió pública.

"En aquest estadi, els manifestants ataquen la policia. Realment s'estan defensant, però no ho sembla. Han estat acorralats, la violència entre els agents i els manifestants es desferma, es personalitza i es descontrola. És el que es vol. Comencen a aparèixer víctimes innocents", s'explica.

"Els que han  defugit l'enfrontament es troben amb la resta d'unitats policials. La dispersió no és voluntària, és a cop de defensa i qualsevol indici de resistència és contestat amb una contundència exagerada i detencions massives. Aquesta tàctica no és exclusiva de règims totalitaris, també es dóna massa sovint en democràcies occidentals", conclou.

Mobilitzacions al carrer - Què està passant realment a Catalunya?

Antoni Bassas

Els parlo des de Barcelona amb la voluntat de compartir amb vostès algunes idees que els permetin fer-se una composició de lloc més completa del que realment està passant a Catalunya aquesta setmana.

Molta gent s'ha llençat al carrer indignada amb la sentència. Són persones que han viscut com una agressió personal que a nou polítics democràtics i líders socials pacífics els hagin imposat unes penes de presó com les que podria portar-se un assassí. Els asseguro que aquesta setmana he tornat a sentir allò de "Jo no sóc independentista però ..." i el però era "... però no estic d'acord amb la sentència del Suprem".

Que es qualifiqui com a delicte de sedició una manifestació o un referèndum és intolerable per a milions de persones, sobretot per a aquelles que van participar en la manifestació o el referèndum i, en el cas de la consulta, l'única violència que van veure la va posar la policia.

Plou sobre mullat, perquè ja portem dos anys de presó preventiva. I creix la preocupació, perquè a veure si ara, a partir de la doctrina dictada pel Suprem, anar a aturar un desnonament, per exemple, serà un delicte de sedició.

Aquesta setmana, per primera vegada, s'han produït actes vandàlics contra mobiliari urbà. Això és nou. No havia passat en nou anys de protestes. Són fets espectaculars, escandalosos, molt mediàtics, però minoritaris. Posar només el focus aquí és desenfocar. Perquè, en paral·lel, hem assistit a concentracions pacífiques i, sobretot, a cinc marxes des de cinc punts diferents de Catalunya que convergeixen avui a Barcelona. En aquestes marxes, milers i milers de persones han caminat juntes durant tres dies en un ambient d'enorme compromís i solidaritat en el més genuí estil de la revolució dels somriures. Aquestes imatges també són espectaculars.

Altres cosa que no havia passat fins ara. Dilluns milers de persones van ocupar els accessos a l'aeroport del Prat.

Qui eren totes aquestes persones de l'aeroport? ¿I les de les marxes? Doncs totes aquestes persones són vostès. Són com vostès: treballadors, aturats, professionals liberals, funcionaris, jubilats, precaris, becaris, estudiants, gent amb els mateixos somnis i esperances que vostès, amb les seves mateixes dificultats per arribar a final de mes. Gent que mai va pensar que un dia ocuparia un aeroport. No dubtin que podrien ser vostès si visquessin a Catalunya.

I els que cremen contenidors d'escombraries, qui són? Aquí només tinc la meva observació directa i el meu coneixement sobre la relació de la societat catalana i aquest tipus de merders. És probable, però no ho sé, que hi hagi hagut, que estigui havent, grups d'infiltrats amb la voluntat de perjudicar la imatge de l'independentisme que sempre s'ha comportat de manera pacífica. El que més desitjaria l'estat és convertir un problema polític en un problema d'ordre públic. Tampoc ho sé, però no m'estranyaria gens, que hagués grups antisistema, fins i tot internacionals, aprofitant la conjuntura en favor de la seva agenda. I hi ha hagut joves independentistes que han cremat contenidors i s'han enfrontat a la policia.

Com és possible que ho facin si no ho han vist fer a casa? Bé, cal tenir en compte que tota una generació de joves catalans ha crescut observant que l'Estat només té una resposta a les demandes catalanes: "No". No a un Estatut aprovat per les Corts i votat en referèndum. No a una millora del finançament, no a les inversions previstes per llei, no a negociació política sobre l'autogovern o el referèndum. Oïdes sordes a nou anys de manifestacions pacífiques i multitudinàries. No a que els diputats que han votat puguin ocupar els seus escons. A la presó els Jordis des de fa dos anys per aquella manifestació. Els diuen: "La unilateralitat no és el camí", bé doncs on és el diàleg? Veuen 
que Londres permet fer un referèndum a Escòcia. Som al segle XXI, pot escollir fins a la seva identitat sexual però no pot decidir la seva identitat nacional. És a dir, si la resposta política sempre és "no", si l'únic que ofereix l'Estat a Catalunya són policies i jutges, pot haver joves que diguin "Doncs, si l'Estat no fa política tal com em van dir que es feia en democràcia , ens trobarem al carrer ". És lògic. Si l'Estat bloqueja el camí de la política, la política s'acaba fent al carrer. Per això és tan perillosa la inacció política de l'Estat a Catalunya.

Finalment, a Catalunya hi ha molta gent molesta amb el relat dels mitjans espanyols del que passa aquí. Més que res, perquè el que veuen que compten a la pantalla i el que veuen que passa per la finestra sovint no concorda. Va passar ahir.

    Gràcies a Déu tenim als canals generalistes per informar sense pèls a la llengua, cridant a les coses pel seu nom.

Òmnium cultural - Ho tornarem a fer!!

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya.^[1][2]

El 2017 Òmnium Cultural tenia més de 90.000 socis distribuïts en 40 seus territorials^[3] i el febrer del 2019 el nombre de socis superava als 140.000.^[4] També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull

Ho tornarem a fer!!

Convocatòria dels CDR - Olimpíada popular

La convocatòria multitudinària dels CDR festiva i lúdica, acaba en violència feixista per part d'Ultres Espanyols.

Marxa per la llibertat cap a Barcelona

Què és el Tsunami democràtic?

Tsunami Democràtic

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Tsunàmi Democràtic o Tsunami D és una iniciativa sorgida de la societat civil que es va presentar a les xarxes socials el 2 de setembre de 2019. Des del primer dia, el projecte va tenir la complicitat de tots els partits independentistes i entitats.

 L'objectiu de la iniciativa és, segons el seu manifest, impulsar una campanya de mobilització basada en la "lluita no-violenta" i la "desobediència civil" per reaccionar a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1 d'Octubre. 

Resposta a la sentència

El 14 d'octubre de 2019, amb la publicació de la sentència als líders independentistes empresonats, el Tsunami Democràtic va fer una crida a través de Telegram i Twitter per bloquejar l'aeroport del Prat.

Els manifestants canten el BELLA CIAO en el Prat després de la sentència i la repressió a Catalunya

Bella Ciao - Aeroport del Prat (Barcelona)

Bella Ciao

Lletra/

És Catalunya aquella terra dels segadors
cop de falç, cop de falç,falç, falç.
És Catalunya la nostra terra
i nostre anhel la llibertat.

No ens rendirem, si units anem cap endavant
sense por, sense por, por, por.
No ens rendirem, podem guanyar
ara ho tenim prop a tocar!

Fem nostres cants, unint les mans
que soni arreu nostre clam, nostre clam, clam, clam
Fem nostres cants de llibertat
pels nostres presos i exiliats!

Trenquem cadenes, que ens fan esclaus
i així podem viure en pau, viure en pau, pau, pau
Trenquem cadenes de repressió 
volem un nou país millor!

Trenquem cadenes, que ens fan esclaus
Adéu Espanya, adéu-siau!

Comunicat Tsunami Democràtic per Pep Guardiola

Tsunami democràtic - Pep Guardiola

Llum i llibertat - 30/09/19

131 Presidents de la Generalitat de Catalunya

Tossudament alçats

Lletra\

Tossudament alçats

Lluís Llach

Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.
De bell nou,
i deslliurats d'enyors,
gent d'allà i d'aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins l'art de viure.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d'un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
Som aquí fermament
per conviure… 

La Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, de les quals n'és característica la presència de foc, pirotècnia i elements d'origen religiós. 

Els orígens de La patum s'han de cercar en la celebració de Corpus Christi, festa nascuda durant el segle xiii i universalitzada el 1316 pel papa Joan XXII. A la ciutat de Berga la referència documental més antiga conservada de la festivitat del Corpus i la seva Processó correspon al 20 de maig de 1454.^[4]

La Patum (enllaç)

Els plens:"els diables plens de foc"

Llum i llibertat: 131 farells a Montserrat

(ca) Generalitat de Catalunya
Dades bàsiques
Tipus	institució i govern autonòmic
Forma jurídica
Creació	19 desembre 1359
Organització i govern
Seu	Palau de la Generalitat de Catalunya, Espanya
Òrgan de premsa	Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Format per	Govern de Catalunya Parlament de Catalunya

Federico Jimenez Losantos amenaça amb "bombardejar Catalunya"

Barcelona va viure els pitjors bombardejos de tota la Guerra Civil

Bombardejos sobre Barcelona (enllaç)

Entre el 16 i el 18 de març del 1938, Barcelona va viure els pitjors bombardejos de tota la Guerra Civil. Una ofensiva sostinguda de l’Aviació Legionària italiana sobre la ciutat va provocar un miler de morts i centenars de ferits. L’acció més mortífera va ser la bomba que va caure el 17 de març al migdia a la Gran Via, a la porta del cinema Coliseum, que va provocar una devastació sense precedents a la ciutat.

Enllaç de Ramon Berenguer IV amb la Princesa Peronella

Enllaç Aragó i Catalunya

Lletra\

El cavall, galopant ja se'n va a Lleida... Galopant se'n va el cavall... Galopant, galopant cap a Ponent. El cavall, galopant ja se'n va a Lleida... Galopant se'n va el cavall... Galopant, galopant i molt content. Hi va a dalt el qui mana el nostre poble. Visca el cavaller més noble del món, que al matí s'ha de casar! Contemplem en Ramon Berenguer Quart amb un vestit blanc i daurat de domàs, saludant-nos amb la mà. Què en farà de la xica núvia, ai Senyor! Què en farà de la xica núvia d'Aragó? La durà cap a Barcelona, si a Déu plau. La durà cap a Barcelona, al seu palau. El cavall... El Ramir, que n'és Rei d'Aragó, ha dit així: "Vull tornar a ser monjo prior d'un monestir. Si no us plau tenir reina donzella, com hi ha món, casaré ma filla Peronella amb en Ramon". El cavall... En Ramir, de monjo tot vestit, torna a parlar: "En Ramon des d'ara heu de tenir per capità. Obeïu el comte català, vostre senyor, per fer grans per sempre Catalunya i Aragó". El cavall...

Guerra de Sicília (1282-1289)

Salta a la navegació Salta a la cerca

La Guerra de Sicília fou un llarg conflicte entre la casa d'Anjou i el Casal de Barcelona pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània. 

Vespres de Sicília (enllaç)

Entrevista a Rosalia en català

Rosalía publica "Milionària", la seva primera cançó en català

Rosalia (cançó)

Entrevista a Rosalia

El Grup de Treball de l'ONU sobre els presos catalans

Un grup de treball de l'ONU demana la llibertat immediata de Junqueras, Sànchez i Cuixart

Junqueras, Sànchez i Cuixart

El Grup de Treball de l'ONU també demana alliberar Forn, Romeva, Rull i Bassa

Presos polítics catalans