El disc de la marató. Som solidaris

Setge al referèndum | 30 Minuts

Els carrers seran sempre nostres

 La mobilització al carrer ha estat clau per arribar fins on som ara. La repressió de l'aparell de l'Estat el passat 20-S va generar una onada de protesta que va desbordar les bases tradicionals procesistas. Un front democràtic i rupturista va emergir en defensa dels drets fonamentals bàsics més enllà del dret a decidir o la independència.

Esther Vivas (enllaç)

Coronel Martínez confirma el que va dir Marta Rovira d' ERC

Coronel Martinez Inglés (Audio)

 "Morts en el carrer"

Marta Rovira (Audio)

Rajoy és l'estat vell i autoritari

«El futur serà d'estats petits com Escòcia o Catalunya»

Eduard Punset (enllaç)

Fets de la jornada del Referendum

"El relat comença a les quatre de la matinada a l’escola Concepció, a l’Eixample, on veïns acampen per evitar l’entrada de la policia "
                       
                           .................................................

Testimonis a peu del carrer, persones matineres que protegeixen de nit el seu centre de votació, votants que han patit directament la violència policial i observadors internacionals que expressen la seva indignació per la vulneració de drets que han viscut en pròpia pell. 

Els fets (enllaç)

Europa desperta!!

Catalunya per Hernán Casciari i Ricardo Darín

Al desembre es compleixen quinze anys des que visc en un país que no és el meu. Vaig caure a Barcelona per casualitat, perquè vaig conèixer una catalana i em vaig quedar a viure amb ella. Però podria haver conegut a una madrilenya o a una andalusa, i llavors no escriuria això. Perquè ara, quinze anys després, començo a entendre als catalans i als seus afers.

 ...

La primera vegada que vaig escoltar l’ idioma català va ser quan vaig donar la volta una casset i va començar a sonar una cançó que es diu Pare, que vol dir Pare. Jo tenia dotze anys i vaig prémer el botó de stop. Vaig pensar que la cinta patinava i que la veu de Serrat havia començat a sonar al revés, com en aquests discos de Kiss que, quan s'escolten marxa enrere, nomenen a  Llucifer.

...

Tenia la intuïció que el seu amor per la llengua era sobreprotecció. Que tenien cura al seu idioma com els pares tenen cura d'un noi feble que no es pot defensar; que no el deixaven viure en pau, que no li obrien la porta perquè jugués amb altres llengües a la plaça. Que tancaven al seu idioma a casa i baixaven les finestres. Que li prenien la temperatura cada hora i mitja, creient que s'anava a morir si no l'abraçaven fort.

Vaig creure, en aquests anys, que un dia s'anaven a donar compte, tard i sense remei, que de tant tenir cura de la llengua se l'havien mossegat.

...

  

Enmig de totes les rialles que em provocava el conflicte català, va néixer la meva filla Nina i vaig començar a fer el possible perquè no fos ni catalana ni espanyola, sinó argentina. Tenia en contra el context (els seus dos avis, la seva mare, el sistema educatiu, la programació de TV3), però em vaig creure fort.

 ...

Tot d'una va passar una cosa: jo vaig deixar de riure. Ja no em burli. Em va començar a provocar un orgull que la meva filla tingui una pàtria que defensar. Perquè jo també en tinc una, sense importar on visqui.

...

Quan vaig marxar de casa vaig pensar que aquesta altra casa es deia Espanya, però ara sé que té un altre nom. No ho vaig saber quan m’ho van explicar. No ho vaig saber quan em van voler mostrar mapes. Ho vaig saber quan vaig començar a sentir amor per la paraula que la nomena.

07/12/17 Omplim Brussel·les. Wake up Europe.

Guifré el Pilós, COMTE DE BARCELONA

Guifré I de Barcelona, el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona^{[n 1]} i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles.  Al llarg dels segles i seguint les antigues cròniques medievals dels reis d'Aragó, se n'ha glorificat la memòria servant el seu record i considerant-lo el fundador de Catalunya, perquè ja des del 1380 fou anomenat «pare de la pàtria».^[1]

Guifré el Pilós (escrit)

Som solidaris amb els Catalans

Article 155

Amb l'aplicació de l'article 155 es suspen l'autogovern de Catalunya