Lletra \ Trompetes de plata,
soldats d'or i d'escarlata.
Ja torna la guerra...
Que trista n'és la cançó!
Les tropes de França
també seran a la dansa
i mou l'Anglaterra
la pòlvora i el canó.
Ai, quin dolor
que sento, Déu meu Senyor!
Ai, quin dolor
La Guerra de Successió!
El vencedor tindrà
tota la terra, del mar al pla.
Li hem de besar la mà
que és senyor nostre i el sobirà.
Ja cau Barcelona,
perd la corona
del seu comtat.
El fum i la glòria
ja són història
de la ciutat.
El vencedor tindrà...
Repiquen timbales,
se senten xiular les bales.
El pretendent d'Àustria
recula vers l'horitzó.
A dins la muralla
no piula ni la quitxalla.
A l'ombra del claustre
no hi sona ni una remor.
Ai, quin dolor...
El vencedor tindrà...
Lletra/ Va de negre i porta un bigoti dret
Olivares, comte i duc.
És fatxenda i té el pensament estret
Olivares, comte i duc.
Adéu Rosselló,
adéu Perpinyà!
Adéu terres i adéu germà!
Adéu Rosselló,
adéu Perpinyà!
Adéu terres i adéu germà!
Els pagesos han de donar tot el blat.
És la guerra dels Trenta Anys!
Olivares vol que anem a fer el soldat.
És la guerra dels Trenta Anys!
Adéu Rosselló...
Els francesos s'han ficat al Rosselló.
Ja ens van arrencant la pell!
Olivares mani no ens dóna la raó.
Ja ens van arrancant la pell!
Adéu Rosselló...
Ja se'n cansen els francesos i espanyols.
Vet aquí que fan les paus.
Tots s'abracen i firmen els patracols.
Vet aquí que fan les paus.
Adéu Rosselló,
Adéu Perpinyà!
Adéu terres i adéu germà!
Adéu Rosselló,
adéu Perpinyà,
que els francesos s'hi van quedar!
Ploren les campanes
per serres i planes,
que el bon rei Martí
al palau s'acaba de morir.
Qui ens farà de pare?
Qui regnarà ara,
que el bon rei Martí
al palau s'acaba de morir?
Jaume d'Urgell
jeu a dins d'un castell.
L'hi ha tancat Don Fernando.
Ningú no parla d'ell.
Planyeu el comte d'Urgell
qe n'és pres i es fa vell.
Li han negat la corona
el ceptre i el mantell.
A Casp es reunia
l'assemblea, un dia,
dels nou delegats
per triar-hi un rei pels tres estats.
Els aragonesos
ja arriben entesos.
Ai, no els catalans!
També dubten els valencians.
Jaume d'Urgell...
Lletra \ Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.
A l'un costat, gent de Mahoma.
A l'altre cap, guerrers d'ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut tot d'or,
el bon Guifré ha arribat a l'albada
i ens dón per bandera la sang del seu cor.
D'Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n'ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriòs,
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerrada...
Lletra \ Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent! "El rei, el rei!" mil veus criden al vent.
Amb la cara encesa sota el casc lluent
cavalca En Jaume, bell i somrient.
De petit, petit, que sap defensar-se sol.
És el més valent i és amorós.
Àliga reial que es llança i emprèn el vol!
És alt i cepat i té el cabell ros.
El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou, els vaixells del rei En Jaume
es feien a la mar. I els moros de Mallorca foren vençuts. I l'illa fou
conquerida i poblada per gent de l'Empordà.
Quin soroll d'espases...
El va portar al món Maria de Montpeller.
Al combat son pare cau vençut.
Pobre rei infant! És orfe i és presoner!
Però de gran ha pres l'espasa i l'escut.
El 8 de setembre de l'any 1238 els soldats del rei En Jaume van
entrar a la ciutat de València. Hi van hissar la bandera catalana i el
rei va besar la terra i la va poblar amb gent de Lleida i de l'Urgell.
Quin soroll d'espases...
Fragment d'un article escrit per José María Carrascal l'any 1978
1) "Una de les majors desgràcies que ha patit el nostre país, és el que ha vingut presentant-se com «esperit espanyol», tot just impregnat de catalanisme, quan hauria d'haver estat un dels seus ingredients principals."
2) "No recordo qui va dir que l'única manera de fer una nació moderna d'Espanya, era omplir el país de suïssos o anglesos. I això tenint al costat als catalans! Quina ceguesa! Quin disbarat! "
3)" Quan sento dir a persones sensibles, intel·ligents, que Catalunya no pot separar-se «perquè l'Exèrcit no ho permetria», sento com un cop de puny en plena cara. Però encara estem amb aquestes? Encara no hem après? No. Catalunya no pot separar-se perquè la necessitem, avui més que mai, i cal dir-ho com més aviat millor, ben alt, sense rubors, sense vergonyes. Necessitem no només la seva indústria, el seu art, la seva organització, la seva modernitat, sinó també el seu esperit, el seu exemple, els seus líders, el seu <seny>. "
Carrascal:
- "El respecte a les lleis és fonamental en una democràcia"
- "Saltar-se les lleis és el caràcter del murri espanyol"
- "Catalunya és el problema actual més important d'Espanya"
