Martí l'Humà o l'Eclesiàstic[a], anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó[b] (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410[1][2]), fou sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407-1410) i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409-1410). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran d'Antequera (Ferran I).
 |
| Breviari de Martí I "l'Humà" (enllaç) |
