La versió original es diu Saule, Perkons, Daugava i es va convertir, el 1989, en un símbol de llibertat per Estònia, Letònia i Lituània.
Aquesta versió en català està interpretada pel Cor Jove de l'Orfeó Català, la música és de l'himne anteriorment esmentat, i la lletra és una adaptació del poema "Meditació Última" de Miquel Martí i Pol.
Ara, ara és l'hora de dir, de dir que el poble persisteix
en les cases ara bastides, on abans no hi havia cases,
en els arbres que ara creixen, on abans no hi havia arbres,
en les noies que ara estimem,
i en tot allò que comença.
Ara, ara és l'hora de dir,
De dir que el poble persisteix
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres
I en tot allò que hem fet,
I tot allò que hem desitjat
Ara, ara és l’hora de dir,
De dir que el poble persisteix,
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres
Amb les paraules que inventem,
I amb la gent que estimem,
I amb tot allò que hem fet, en la rutina de la feina.
És l’essència del poble, indestructible,
Ara, ara és l’hora de dir,
Catalunya persisteix
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres.
Ara, ara és l’hora de dir,
Catalunya persisteix,
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres.
