Cant de la Muixeranga - Al Tall

 

Cant de la Muixeranga

Al Tall

Des de la nit
Brolla la llum
Que ens crida a despertar

Som a l'albada
I la terra es manifesta
Un país precís
Que es fa ben cert
Des del somni secular.

Som a l'albada
I la terra es va fent clara,
Un antic país
Que hem d'endreçar
I portar a l'avenir.

Des de l'hivern
Mouen els brots
Que l'arbre cobriran de flor.

Des de les serres
A la mar i a les estrelles,
Un país ardent
Engendrarà
L'enyorada llibertat

Des de la història
Ens aguaita la memòria,
Un antic país
Que hem d'endreçar…

La mar nostra

 

 

Abat Oliba

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Abat Oliba

Monument a l'abat Oliba a Vic
Biografia
Naixement	971  Besalú
Mort	30 octubre 1046 (Gregorià)  (74/75 anys) Sant Miquel de Cuixà
Lloc d'enterrament	Catedral de Vic, en lloc desconegut
Bisbe de Vic
1018 – 1046
Abat Monestir de Santa Maria de Ripoll
1008 – 1046
Abat Sant Miquel de Cuixà
1008 – 1046
Comte Berga
998 – 1002
Dades personals
Religió	Església Catòlica Romana
Conegut per	Impulsor de la Pau i Treva de Déu, fundador del Monestir de Montserrat, impulsor de l'art romànic
Activitat
Ocupació	Abat de Santa Maria de Ripoll, bisbe de Vic, Comte de Berga, escriptor
Orde religiós	Orde de sant Benet
Altres
Títol	Comte
Família	Casal de Barcelona
Pares	Oliba Cabreta  i Ermengarda d'Empúries
Germans	Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Berenguer d'Elna

L'abat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046). A més a més, va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona. Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l'art romànic.

Jo sóc català - Biel Majoral

 

Lletra /

Enmig de la mar
S'aixeca ma terra
Fins tocar el cel
Que es besa en la serra
Banderes de blau
Jo sóc balear
Jo sóc de mallorca
Català insular.

Tot el meu passat,
Que la història allunya,
El tenyeix de glòria
La gran Catalunya
En les arrels profundes
De la meva gent
Un conqueridor
Portà proa al vent
La nau que a Salou
Deixà ses amarres
Seguint la bandera
De les quatre barres.

Estim Catalunya
Perquè té un passat
De lluita incansable
Per la llibertat.

Jo sóc de la raça
Vella i gegantina
Que espantà del mar
La gent serraïna
Jo sóc de la pàtria
Dels agermanats
Joanot Colom
Vells avantpassats
Defensors heroics
De tradicions
Que en sang ofegaren
Àustries i Borbons.

Estim Catalunya
Perquè té un passat
De lluita incansable
Per la…

Sóc català - Al Chemist

 

El rei Felip VI visita Barcelona - protestes

 "Catalunya no té rei"

Mentre no es respecti el dret a l'Autodeterminació, i mentre duri la repressió i les forces d'ocupació segueixin aquí, cap representant de l'Estat espanyol serà benvingut.

ANC

                                                              "Catalunya no té rei"

"Això no és normalitat"

Vencerem

 

Lletra/

La història l’escriuen les dones
i els homes que han perdut la por
de guanyar els carrers i les places
i d’omplir-se la boca de pols.

La història la fan les persones valentes
que no han deixat mai de somiar,
persones que no es queden mudes
davant d’injustícies flagrants.

Són les que avancen de front,
seguint la direcció
que els indica el seu cor.
Són les que han rebut mil colps,
però s’alcen de nou
amb ferma convicció.

Quanta gent està disposta
a lluitar sense treva pel que creu?
Quanta gent ha entés per fi
que el món ha d’escoltar les seues veus?

Quin és el preu que cal pagar
per defensar la llibertat,
per protegir uns drets fonamentals?
Quin és el càstig exemplar
que es mereixen els meus germans
pel simple fet de no haver claudicat?

Em vénen al cap les imatges
d’aquelles pallisses brutals
contra dones i homes indefensos
que solament volien votar.

Em vénen també a la memòria
paraules obscenes per a justificar
l’ús desmesurat de la força
per part dels cossos policials.

Són les que inflen els pulmons
per a cridar ben fort
contra la repressió.
Són les que entonen cançons
que es colen pels barrots
de les putes presons.

Colors al vent (Pocahontas)

 

Cel vull ser (Brave)

 

On aniré (Vaiana)

 

Per primer cop des de fa segles (Frozen)

 

Vol volar (Frozen)

 

L'art d'insultar en català 2

 

Dialogants

 

Tio Canya - Al Tall

 

Tio Canya

Al Tall

En la pobla hi ha un vell
En la pobla hi ha un vell
Que li diuen tio Canya:
Porta gorra i brusa negra,
Porta gorra i brusa negra,
I una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
El tio Canya a València:
Primer quan va entrar en quintes
I en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
De no tornar a xafar-la;
Que a un home que ve del poble,
Ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
Set vegades va fer cua,
En presentar uns papers,
Per no saber expressar-se,
Per no saber expressar-se,
En llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
Les paraules agrejades,
I a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
No tens les claus de ta casa:
Posa-li un forrellat nou
O et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
Que li diuen tio Canya:
Porta…

El rei en Jaume

 

La primera senyera

 

Som la Katalana tribu

 

Guifré II

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.^[1] És un comte que antigament va ser poc conegut o ignorat; com afirma Miquel Coll i Alentorn és conegut gràcies a la tasca d'historiadors moderns que van despatxar la confusió sobre la data de la seva mort, perquè es creia que o bé havia regnat breument entre 912-914, o que havia mort abans que Guifré I.^[2]

Pel que fa a la doble nomenclatura d'aquest comte, això és a causa de la confusió evident amb el seu pare, també anomenat Guifré, i de fet és palesa des del mateix moment del seu regnat, especialment en els textos, i per això es va intentar buscar una fórmula per evitar confusions, així per exemple és anomenat Gauzfredus (Jofré) el 898, o Guifredus, filius Guifredi; a partir del 908 apareix com domno Wifredo, comite et marquio, que vocant Borrello, és a dir Borrell, nom que seria àmpliament utilitzat pels successors, com el seu germà Sunyer, que l'anomena a partir del 944 únicament Borrell, un nom que, segons Coll i Alentorn, respondria més a l'ascendència materna, en no trobar noms similars a la branca paterna.^[3] Des del segle x s'havia confós la seva persona amb la de Guifré el Pilós, a qui es creia que havia viscut fins a l'any 912, i es suposava que Guifré II havia mort emmetzinat abans de la mort del seu pare. Al segle xvi es descobreix la confusió, perquè des d'època del comte, per evitar confusió, ja se l'havia anomenat Jofre, documentat el 898, i Borrell des del 908.^[4]

Rafael Casanova

La Ciutadella - Barcelona

La Ciutadella de Barcelona 

va ser una fortalesa militar construïda per mandat de Felip V per dominar la ciutat després de la guerra de successió espanyola i demolida definitivament durant la revolució de 1868, llevat de tres edificis interiors: la capella, el palau del governador i l'arsenal. Al solar restant es va construir el 1888 al parc de la Ciutadella.

Ciutadella (enllaç)

Cant dels Maulets

 

Lletra/

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
emblanquineu murs,
perquè Carles d’Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta

que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua
i els amos al clot.
i si no l’empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.

Catalano

Lletra/

Català, catalufo, pixapí…

Català, catalufo, pixapí,
puta digue’m com vulguis que estic a dins.
Fins i tot m’escolten els teus veïns,
els del 3r 2a, no et preguntis quins.

GoodJan i Lildami nai som així,
català és el que parlo amb els meus cosins.
Escolta Espanya, jo no us ho retrec,
però sé bilingüe no té cap secret.

I si algun dia jo em quedo en coma,
somiaré en català perquè és el meu idioma.
I gràcies a Déu ara ho veig possible,
cantar en català i tenir una vida digne.

Però abans em sentia com un ànec lleig,
i ara em miro i veig un cigne.
No canviaré perquè soc la insígnia,
soc la insígnia.

Parlo en català però m’entén tot Déu,
sonant des de Tarragona fins a Cap de Creus.
Dami boy soc el nom que no para de sonar,
perquè rimo en català però ara soc International.

Rap game Jacint Verdaguer,
observo des del Canigó però seguim somiant la casa Belén
Tinc mil odiadors em volen donar sepultura,
però ara Dami forma part de la cultura.

Jo parlo en català perquè m’expresso millor,
si vols pagar el que valgo ja pots preparar més d’un milió.
Jo defenso el meu idioma, ara tots volen ser Conan,
perquè els meus temes són bombes i quan pa-parlo detonen.

Dedico la frase al que fa dos anys ja reia de tots els temes que treia i ara no diu na’
Perquè sap que pujo pel camí més recte i si vol dir-me algo tinc la línia ocupa’

Encara ningú s’ho creu,
però vaig colar-me al seu concurs sense tenir bona veu.
Per cert ara que ho comenteu la veritat no sé cantar,
però tinc algo dins que em diu que el que faig és molt especial.

Loco no vinc del carrer, no em cal aquesta actitud,
Una carrera, treballo i a sobre rapejo millor que tu.
Fent-ho en català fins que firmi la meva mort,
fins que firmi la meva mort.