Translate

dimecres, 13 de desembre del 2017

Catalunya per Hernán Casciari i Ricardo Darín






Al desembre es compleixen quinze anys des que visc en un país que no és el meu. Vaig caure a Barcelona per casualitat, perquè vaig conèixer una catalana i em vaig quedar a viure amb ella. Però podria haver conegut a una madrilenya o a una andalusa, i llavors no escriuria això. Perquè ara, quinze anys després, començo a entendre als catalans i als seus afers.


 ...

La primera vegada que vaig escoltar l’ idioma català va ser quan vaig donar la volta una casset i va començar a sonar una cançó que es diu Pare, que vol dir Pare. Jo tenia dotze anys i vaig prémer el botó de stop. Vaig pensar que la cinta patinava i que la veu de Serrat havia començat a sonar al revés, com en aquests discos de Kiss que, quan s'escolten marxa enrere, nomenen a  Llucifer.

...

Tenia la intuïció que el seu amor per la llengua era sobreprotecció. Que tenien cura al seu idioma com els pares tenen cura d'un noi feble que no es pot defensar; que no el deixaven viure en pau, que no li obrien la porta perquè jugués amb altres llengües a la plaça. Que tancaven al seu idioma a casa i baixaven les finestres. Que li prenien la temperatura cada hora i mitja, creient que s'anava a morir si no l'abraçaven fort.

Vaig creure, en aquests anys, que un dia s'anaven a donar compte, tard i sense remei, que de tant tenir cura de la llengua se l'havien mossegat.

...
  
Enmig de totes les rialles que em provocava el conflicte català, va néixer la meva filla Nina i vaig començar a fer el possible perquè no fos ni catalana ni espanyola, sinó argentina. Tenia en contra el context (els seus dos avis, la seva mare, el sistema educatiu, la programació de TV3), però em vaig creure fort.

 ...

Tot d'una va passar una cosa: jo vaig deixar de riure. Ja no em burli. Em va començar a provocar un orgull que la meva filla tingui una pàtria que defensar. Perquè jo també en tinc una, sense importar on visqui.

...

Quan vaig marxar de casa vaig pensar que aquesta altra casa es deia Espanya, però ara sé que té un altre nom. No ho vaig saber quan m’ho van explicar. No ho vaig saber quan em van voler mostrar mapes. Ho vaig saber quan vaig començar a sentir amor per la paraula que la nomena.