 |
| Venjança catalana (enllaç) |
Reunits altre cop a Gal.lípoli, i ja, amb Bernat de Rocafort com a nou cabdill, els Almogàvers decidiren plantar cara al exercit bizantí més nombrós que sabia conegut mai.
Desprès d'enfonsar els seus propis vaixells al port, per evitar la temptació de fugir, i de resistir el setge al que eren sotmesos, de cop les tropes catalanes es llençaren sobre l'exercit bizantí acampat als afores de la ciutat.
El xoc fou brutal, però els Almogàvers acabaren triomfant i derrotant las bizantins. La follia venjativa dels Almogàvers estengué el terror per tot l'imperi. Al lloc on havien estat assaltats els ambaixadors catalans fou arrasat i cap home, dona, vell, nen, ni animal va ser deixat amb vida.
L'ira caigué també sobre els alans, còmplices en l'assassinat de Roger de Flor, molts d'ells, conscients del que els esperava, decidiren matar ells mateixos les seves pròpies dones i fills avanç de que caiguessin a mans dels catalans...
Lletra
Companyia de soldats arribats de totes parts
mai pensen en la derrota quan surten a conquerir
mercenaris de l'horror no fan cap distinció
que tremoli l'enemic en sentir els nostres crits.
Bull la sang
crit d'orgull
Desperta ferro!
Almogàvers reis del Mediterrani quan es fan tots a la mar
quan saquegen l'adversari res els pot fer aturar
disciplina militar i són els més bàrbars de la mar
que tremoli l'enemic en sentit els nostres crits.
Bull la sang
crit d'orgull
desperta ferro!
Una mort va trasbalsar els mercenaris de l'horror
una traïció sense pietat salvaran l'honor del cap (Roger de flor)
no els falta motivació han nascut per aniquilar
la venjança ha començat ho deixaran tot arrasat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada