La 'Cançó dels envaïts' és una composició literària d’Apel·les Mestres,
amb música d’Antoni Pérez Moya, escrita per als voluntaris catalans que
lluitaren a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) al costat dels
francesos amb l’esperança que, en reconeixement, els aliats premiessin
la gesta amb el suport al separatisme català.
La realitat, però, fou que, amb la
victòria, ni tan sols se’ls va permetre desfilar amb les tropes aliades
amb la senyera desplegada. Un escriptor rossellonès n'ha novel·lat fa
pocs anys la frustració amb el títol de La guerra dels cornuts.
 |
| Pepa Plana (enllaç: escrit + video) |
CANÇÓ DELS ENVAÏTS (No passareu!)
No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
no passareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada