Maragall anhelava una Espanya en què hi tinguessin cabuda totes les Nacions, però aquesta idea topava amb la realitat històrica de l'espanyolisme: la d'assimilació i no pas la d'integració de les nacions no castellanes.
Avui, davant la poca voluntat conciliadora d'Espanya, Catalunya recupera els escrits d'en Maragall per tornar a reinvindicar que:
"No volem formar part d'un país que no ens reconeix com a nació amb la nostra llengua i cultura".
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
27 S - Plebiscitàries
27 S - Plebiscitàries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada