 |
| Azorín (escrit) |
"El Progreso", el 1898, el següent:
"Cada vegada admiro més a Catalunya. No es mesura l'estatura d'un poble, d'una època, pels seus homes eminents, pel nombre dels seus genis en les ciències, en les arts, en les lletres, es mesura per la massa, pel poble, per la classe que treballa i produeix. la terra catalana és admirable per això (...). l'obrer castellà no arriba, ni de bon tros, al nivell intel·lectual del català (...). a Barcelona no es llegeix, s'investiga, i s'està al corrent de les noves tendències estètiques, de l'evolució filosòfiques (...). Catalunya, cert, és un poble a part, res té en comú amb les altres regions espanyoles, ni història, ni llengua, ni literatura, ni costums. És una nació independent, moralment independent; posseeix tradicions pròpies, indústria, art, esperit privatiu ".
"Cada vegada admiro més a Catalunya. No es mesura l'estatura d'un poble, d'una època, pels seus homes eminents, pel nombre dels seus genis en les ciències, en les arts, en les lletres, es mesura per la massa, pel poble, per la classe que treballa i produeix. la terra catalana és admirable per això (...). l'obrer castellà no arriba, ni de bon tros, al nivell intel·lectual del català (...). a Barcelona no es llegeix, s'investiga, i s'està al corrent de les noves tendències estètiques, de l'evolució filosòfiques (...). Catalunya, cert, és un poble a part, res té en comú amb les altres regions espanyoles, ni història, ni llengua, ni literatura, ni costums. És una nació independent, moralment independent; posseeix tradicions pròpies, indústria, art, esperit privatiu ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada